Tipus de mapa mundi

Després de la sessió de classe en què vam parlar dels diferents tipus de mapa mundi, vam voler investigar i buscar quines projeccions hi havia sobre el globus terràqui. Així, vam comparar les projeccions que vam trobar i vam verure que tenim una concepció molt errònia sobre com és la Terra realment. Tendim a col·locar sempre Europa al centre, i a fer Àfrica i Amèrica del Sud molt més petites del que són. 

Segons les diferents projeccions, el nostre planeta restaria de la segúent manera:

Projecció Gall-Peters: (projecció real)

  
Projecció Mercator: (projecció més estesa)

  
Comparació dels mapes:

  
La proyección de Fuller: (mapa pla de la superfície de la Terra, com una illa en mig de l’oceà)

 
Mapa xinès:

   

Imatges extretes de: http://www.unitedexplanations.org/2013/05/27/el-mundo-no-es-como-sale-en-os-mapas-el-espejismo-de-mercator/ i http://www.burbuja.info/inmobiliaria/temas-calientes/543082-engano-oficial-mapamundis-99-de-mapas-no-a-escala.html

Anna Carrera, Andrea Corvo i Berta Rosquellas.

Plànol i brúixola

Durant la sessió d’ahir, a la classe de geografia vam posar en pràctica la nostra habilitat per fer plànols. 

Primerament, vam mesurar l’aula, tant l’allargada, amplària, com els mobles i altres elements que conformen l’estructura de la classe; i amb aquestes dades vam realitzar un croquis:

  

Posteriorment, vam realitzar una llegenda per a poder representar els elements de l’aula. I per a poder representar-ho, vam fer ús de les escales. Vam representar a cada quadret 20 cm de la realitat; per tant, cada 5 quadrets de la llibreta tindrem 1 metre de la realitat.

El nostre plànol va restar de la següent manera: 

 

Pel que fa a l’experiment d’elaborar una brúixola, el material que vam emprar va ser:

  
Fil, clip i una clau per a poder immantar el clip.

En primer lloc, vam lligar un cordill al clip per tal de poder aguantar-lo:

  

Després, vam immantar el clip:

  
   Per últim, vam veure que si aguantavem el clip pel cordill, aquest girava fins a quedar-se quiet apuntant cap al nord. 

 
Vam poder saber que era el nord realment per la nostra horientació (mar i muntanya), ja que les brúixoles dels mòbils, al ser elèctriques i no magnètiques, cada una marcava cap a un lloc diferent i no podiem trobar quin era el nord real. 

Amb aquesta activitat vam poder veure que és fàcil poder realitzar experiments amb els infants a l’aula per tal de poder explicar els punts cardinals i la orientació. Creiem que és molt important fer activitats que siguin significatives per als nens i nenes i d’aquesta manera puguin venir més motivats a l’aula i gaudir més de l’assignatura. Per tant, hem trobat una bona idea el poder experimentar-ho a l’assignatura. 

Anna Carrera, Andrea Corvo i Berta Rosquellas. 

PowToon

Durant aquesta setmana, a l’aula, hem estat treballant amb una nova eina digital per a poder crear Digital Story Tellings. Hem aprofitat l’eina per a fer un vídeo introductori per a l’activitat de Cicle Inicial que vam dissenyar la setmana passada.

https://www.powtoon.com/show/cHCPUxrrQx1/activitat-cicle-inicial/#/

Trobem que es tracta d’una eina molt interessant perquè permet fer vídeos d’una manera molt fàcil i més atractiva per als alumnes en comparació amb altres mètodes més tradicionals.

El programa compta amb moltes opcions que permeten poder fer presentacions molt dinàmiques, amb botons interactius, i altres animacions.

Anna Carrera, Andrea Corvo i Berta Rosquellas.

Activitat 1

La nostra proposta d’activitat consisteix en fer una representació de l’aula. Els nens i nenes hauran de fer una observació exhaustiva de la seva aula (de la vista que tenen, des del seu lloc, mirant a paret on hi ha la pissarra). Després, els nens aniran a una altra aula per a realitzar la tasca.  Per parelles, se’ls repartirà als infants una sèrie de siluetes dels objectes que hi ha a la seva aula. Ells hauran de situar cada silueta al seu lloc correponent, fent servir com a base un full on només hu hagi representada la pissarra. 

Finalment, un cop hagin realitzat l’activitat, hauran d’enganxar les siluetes al full i tornar a l’aula. Aquí hauran de comparar la reconstrucció que ells han fet de l’aula amb la realitat, i en un altre full hauran de redactar les diferències que hagin fet.

Per exemple: jo he situat la paperera a la dreta de la taula, i està a l’esquerra.  

Amb aquesta activitat els alumnes de cicle inicial treballen tant el concepte de siluetes com de situació en l’espai. Hem triat l’aula perquè és un entorn que ells coneixen i que els és molt proper. 

El desenvolupament de l’activitat restaria de la següent manera:

1- Representació del que ells veuen des de la seva cadira.

 
2- Dibuixos que se’ls repartiran.

 
3- Paper sobre el qual hauran de col.locar les formes.

4- Representació del resultat de l’activitat.

 
Abans de tenir la idea per fer aquesta activitat, cada membre del grup havia realitzat proposta individual. Entre les idees de cada membre, i els comentaris que hem realitzat les unes sobre el treball de les altres hem pigut arribat anfer aquesta primera activitat. 

Les propostes que haviem realitzat individualment eren:

   

  

 

Anna Carrera, Andrea Corvo i Berta Rosquellas.